La formació d'una identitat. Gran debat amb els millors historiadors

Els protagonistes del debat

Per què els catalans som avui un poble amb un fort sentit d’identitat? D’on surt aquest sentiment de pertinença a un col·lectiu que comparteix llengua, cultura i unes formes d’entendre la societat i el món? L’historiador Josep Fontana intenta seguir al llarg del temps, des del segle VIII fins a l’actualitat, el procés que ha acabat conformant aquesta identitat i ens en dóna les claus en un llibre senzill i entenedor, La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (Eumo, 2014), que analitzarem amb altres historiadors de referència.

Participants:
Josep Fontana, historiador i autor del llibre La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (Eumo, 2014).
Joaquim Albareda, historiador, catedràtic d'Història Moderna de la Universitat Pompeu Fabra i director de la col·lecció «Referències» d’Eumo Editorial.
Borja de Riquer, historiador i catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep M. Salrach, historiador i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.
Eva Serra, historiadora i professora emèrita de la Universitat de Barcelona.

Presenta:
Josep M. Muñoz
, historiador i editor de L’Avenç.

Estructura i pautes de correcció examen Història selectivitat

Per a totes les preguntes

Tal com consta als Criteris Generals, la prova d’Història ha de servir tant perq lalumnat demostri el seu nivell de coneixements factuals com per a valorar la seva capacitat per raonar i elaborar respostes a partir de la pròpia reflexió sobre conceptes, fets i problemàtiques històriques, basades ambdues en les competències i coneixements adquirits a través del procés d’aprenentatge. En funció d’això, la correctora o corrector valoraran tant la maduresa de lalumnat a l’hora d’elaborar les seves pròpies respostes de manera ordenada, coherent i utilitzant el llenguatge històric adequat, com el seu nivell de coneixements. En general, a lhora de puntuar, es tendirà a valorar positivament allò que lalumnat aporti més que no a restar allò que no hagi inclòs.

Les puntuacions assignades a cada exercici i a les diferents parts de cada exercici contingudes

als Criteris Generals de la prova d’Història són d’ús obligatori.

Les pautes de correcció de les diferents subpreguntes que segueixen tenen per objectiu facilitar la tasca correctora i contribuir a lhomogeneïtzació dels resultats d’aquesta. Tenen cacter orientatiu i no han de suposar que perquè l’alumnat obtingui la màxima puntuac hagi d’haver reproduït els continguts que consten de manera completa.

Igualment, el fet que les respostes de les preguntes mero 2, especialment quan siguin del tipus Compareu o altres, no siguin tan extenses com les del tipus Expliqueu, no ha d’impedir en absolut que obtinguin la xima qualificació.

En canvi, en la correcció de les preguntes 1 la tasca de correcció i puntuació ha de seguir específicament els Criteris Generals en tot allò referit a la classificac de fonts, enquadraments cronològics i altres.


OpcióA Exercici1

L’exercici es valora globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera:

Pregunta1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (075 punts)

Cal que lalumnat identifiqui la font com una pintura o un quadre (025 punts) anomenat La càrrega” o “Barcelona 1902”, obra del pintor Ramón Casas, del 1899 (0’50 punts). b) Digueu quin és el context històric de la font. (0’75 punts)

Cal que lalumnat situï la font durant el període de la Restauració, l’any després del denominat

“Desastre” de 1898, l’any que a Barcelona es donar el Tancament de Caixes. (075 punts)


C) descriviu el contingut de la font (1 punt)


Cal que lalumnat expliqui tant lescena principal –la càrrega de la Guàrdia Civil contra una manifestació o concentració d’obrers amb un d’aquests a terra en primer pla i un altre al fons– com el rerefons urbà i industrial barceloní, amb una fàbrica però també amb esglésies. (1 punt)

Pregunta2

Contesteu UNA de les dues qüestions seents:

a) Expliqueu la crisi del sistema de la Restaurac des del punt de vista polític des de 1898 fins a ladveniment de la Dictadura de Primo de Rivera, sense explicar aquesta última. [2,5 punts]

Cal que lalumnat expliqui les conseqüències del “Desastre de 1898”; els intents de regeneracionisme polític de Silvela, Maura i Canalejas; la crisi dels partits dinàstics; i el republicanisme (1,25 punts); el Marroc i el problema militar; el catalanisme i la Mancomunitat; la Primera Guerra Mundial i Espanya; i la inestabilitat política fins el 1923. (1,25 punts)

b) Expliqueu la conflictivitat social i obrera que hi va haver a Espanya entre els anys 1902 i

1923. [2,5 punts]

Cal que lalumnat expliqui les organitzacions obreres existents a Espanya en el període, la vaga de 1902, la Setmana Tràgica, limpacte econòmic i social de la Primera Guerra mundial (1,25 punts); la vaga de 1917, la de “La Canadenca de 1919, i l’etapa del pistolerisme posterior fins arribar al 1923. (1,25 punts)


Exercici2

L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera:

Pregunta1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (075 punts).

Cal que lalumnat identifiqui la font com una font primària (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un document públic de cacter periodístic i polític, en concret, en una nota on sexpliquen les sancions imposades per governador civil de Barcelona a diversos establiments per seguir utilitzant rètols o impresos en cata publicada al diari “El Correo Catalán” el 7 d’octubre de 1939. (050 punts)

b) Digueu quin és el context històric de la font. (075 punts)

Cal que lalumnat situï cronològicament la font durant el període franquista (1939-1975)

a Barcelona, el primer any del règim. (075 punts)

c) Expliqueu el contingut de la font (1 punt)

Cal que lalumnat expliqui com, en la seva acció repressora contra el separatismo, el governador civil de Barcelona imposa multes a establiments que mantenen la retolació catalana i/o utilitzen encara impresos en aquesta llengua. Així com que les esmentades sancions shan de pagar diàriament mentre no es canvn. (1 punt)

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions seents:

a) Expliqueu les característiques de la repressió franquista en general i de la repressió específica contra Catalunya durant la dictadura. [2,5 punts]

Cal que lalumnat expliqui les característiques de la repressió franquista: el seu funcionament, jurisdiccions (la militar, la de Responsabilitats Polítiques, la de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme), camps de concentració i presons (1,25); i la repressió específica a Catalunya referida a la llengua, ensenyament, manifestacions culturals, etc., al llarg de tota la durada del Règim (1, 25 punts)

b) Expliqueu loposició antifranquista a Catalunya durant la dictadura. [2,5 punts]

Cal que lalumnat expliqui el poc pes de loposició durant la primera etapa franquista, quan les condicions repressives ho impedien, amb freqüents detencions d’activistes obrers de la CNT, UGT, PSUC i altres; els maquis (1,25 punts); la represa d’una oposic molt més forta i organitzada en paral·lel als canvis demogràfics, econòmics i socials que experimentà el país en la cada dels seixanta i primera meitat dels setanta, amb la reorganitzac d’un moviment obrer clandestí, el llançament de lluites obreres, estudiantils i veïnals i lestabliment de

plataformes unitàries com l’Assemblea de Catalunya. (1,25 punts)


Opció B Exercici 1

L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera:

Pregunta 1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]

Cal que lalumnat identifiqui la font com una font primària (contemporània dels fets) (0’25 punts) consistent en un document públic de cacter jurídic i polític, la llei catalana sobre capacitat jurídica de la dona i dels cònjuges, de 19 de juny de 1934. (050 punts)

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0,75 punts)

Cal que lalumnat situï la font durant la Segona República (1931-1936), durant el denominat

Bienni “Negre o conservador. (0,75 punts)

c)Expliqueu TRES dels articles que conté la font. (1 punt)

L’alumnat pot explicar l’article 1, on sinstitueix que la dona la mateixa capacitat civil que lhome; el 2, on sestableix que el matrimoni no modifica la capacitat d’obrar de la dona; el 3, on sestableix que el matrimoni no comporta autoritat de lhome sobre la dona; el 4, on es permet als cònjuges exercir professions i oficis; o el 5, on, amb lexcepció de ladopció, cadascun dels cònjuges pot realitzar actes jurídics, compres, etc., sense necessitar llicència de l’altre. (1 punt)

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions seents:

a) Expliqueu lEstatut d’autonomia de Catalunya de 1932 i lobra legislativa i de govern de la

Generalitat de Catalunya durant la Segona República. [2,5 punts]

Cal que lalumnat expliqui lEstatut d’autonomia de Catalunya de 1932 i les seves característiques; els governs de la Generalitat i la seva acció de govern durant la República, fent esment als dos presidents, Macià i Companys, i a l’obra educativa, cultural, sanitària i social de la Generalitat; a les lleis aprovades, com ara la llei sobre capacitat jurídica de la dona o la de contractes de conreu; i als avatars de l’autonomia arran dels Fets d’Octubre de 1934 i posterior restabliment de la plena vigència de lEstatut el febrer de 1936. (2,50 punts)

b)Expliqueu la Constitució de 1931, tres de les reformes del Primer Bienni 1931-1933 i l’evolució d’aquestes reformes fins a lesclat de la Guerra Civil. (2,5 punts)

Cal que l’alumnat expliqui les característiques de la Constituc de 1931; així com tres de les reformes, d’entre la militar, territorial, agrària, laboral, religiosa i educativa; llurs característiques, loposició que trobaren i com evolucionaren tant durant el segon bienni republicà com, després, en el període que va des de les eleccions de febrer de 1936 fins a lesclat de la Guerra Civil. Cal que faci esment a la pràctica aturada d’algunes de les reformes durant el Bienni “Negre i a la seva acceleració després del febrer del 36. (2,50 punts)


Exercici 2

L’exercici es valorarà globalment amb 5 punts, distribuïts de la següent manera:

Pregunta 1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0,75 punts)

Cal que lalumnat identifiqui la font com una imatge o fotografia (0,25 punts) presa a laeròdrom

de Tetuan (Protectorat Espanyol del Marroc) a finals de juliol de 1936. (0,50 punts)

b) Digueu quin és el context històric de la font. (0,75 punts)

Cal que lalumnat situï la font durant la Guerra Civil (1936-1939), en les seves primeres setmanes. (0,75 punts)

c) Descriviu el contingut de la font. (1 punt)

Cal que lalumnat expliqui la imatge, on es veu l’aeròdrom de Tetuan on un grup de soldats està embarcant en un avió de transport mentre un altre grup espera. (1 punt)

Pregunta 2

Contesteu UNA de les dues qüestions seents:

a) Expliqueu el començament de la Guerra Civil i lorganització del poder a les dues zones en què va quedar dividida Espanya, així com els conflictes interns que es van viure a totes dues zones durant la guerra. (2,50 punts)

Cal que lalumnat expliqui l’inici de la Guerra i lorganitzac del poder a cadascuna de les dues zones (1,25 punts); així com els conflictes a linterior de la zona republicana –Fets de Maig de

1937, conflictes govern central-Generalitat, cop del coronel Casado i de la zona franquista

–Unificac de Falange i la Comunió Tradicionalista d’abril de 1937. (1,25 punts)

b) Expliqueu les fases militars de la Guerra Civil espanyola. (2,50 punts)

L’alumnat ha d’explicar les fases de la Guerra: avenç des del sud i des del nord; intents de presa de Madrid i batalles subsegüents –Jarama, Guadalajara, Brunete–; conquesta del Nord; batalla de Terol i posterior avenç cap a la Mediterrània; batalla de lEbre; ocupació de la resta Catalunya, i posterior i final ocupació de les zones central i sud-est. (2,50 punts)

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

Les transformacions econòmiques i socials del segle XIX

La primera Restauració Borbònica

La consolidació del catalanisme

Resum de La restauració borbònica II (del professor Armand Figuera de Súnion)

Resum de La Restauració Borbònica (1874-1898) (del professor Armand Figuera de Súnion)

Com afrontar el quedar-se en blanc a la sele?

* Observar amb molta atenció el document, i identificar de quin tipus de document es tracta, i el seu títol.

* Llegir detingudament les qüestions plantejades.

* Reflexionar i posar en clar què s’està demanant exactament.

* Tornar a llegir, una a una, les preguntes, i diferenciar clarament quin tipus de contingut ha de configurar la resposta concreta.

à Iniciar la redacció, preferentment en el mateix ordre que es proposa a l’examen.

à Si no es té clarament un “esquema mental” d’allò que es vol escriure, val la pena fer-se un petit esquema pautat en un full a part, i anar-lo seguint: ens ajudarà a ser ordenats i a no deixar-nos cap qüestió important.


A L’HORA D’INICIAR LA REDACCIÓ

Habitualment, si no es demana una altra cosa, caldrà fer una breu definició del document (què és) i una contextualització històrica.

* Tenir cura de la sintaxi (oracions ben construïdes), de l’ortografia i de la coherència global de la redacció.

* Evitar repeticions, raonaments circulars, redundàncies, obvietats ...

* Els exemples són exactament això, exemples que reforcen una afirmació o un argument previ, i mai no el substitueixen.

* Si no s’està segur d’un nom o d’una data, NO LA POSEU

* Evitar també consideracions massa personals o valoracions excessivament subjectives.

* No donar res per suposat, sempre ha de quedar clar de què esteu parlant (això sí, sense repetir-ho moltes vegades)

* Sempre pensar prèviament què es vol escriure, i tot com es vol escriure (i si aquest punt de la redacció és el lloc adequat).



Exemple ...

“El document 2 ens presenta una taula que mostra l’evolució del Producte Interior Brut (PIB) a Espanya entre 1963 i 1991, en %. Estem per tant davant un indicador significatiu dels canvis econòmics produïts a Espanya a les dècades dels anys 60 i 70, en plena dictadura del general Franco i en els primers anys de la transició, i a la dècada dels 80 i primers anys 90, quan la transició donava pas a la consolidació democràtica i a l’arribada del PSOE al poder.” (un cop introduït el tema, continuem amb ...)

- CONTEXT GENERAL DEL PERÍODE

- ANÀLISI DE LES DADES DE LA TAULA I DELS PUNTS COJUNTURALS QUE CRIDEN MÉS L’ATENCIÓ(1963-65, 1973-81, 1987-89...)

- RELACIÓ DEL DOCUMENT AMB ALGUN FET DESTACAT A L’ACTIVITAT DE L’EXAMEN.


La vaga de La Canadenca

La setmana tràgica

La crisi de 1917

La crisi de la Restauració

El cop d'estat de Primo de Rivera

La dictadura de Primo de Rivera versió llarga

La dictadura de Primo de Rivera

La Guerra del Rift

Economia Primo de Rivera

Macià proclama la República

Alfons XIII marxa a l'exili

Proclamació de la II República

Companys pren la iniciativa sense avisar Macià

Largo caballero

Parla Azaña

Discurs del General Rojo

http://www.324.cat/video/4425791/Versio-integra-de-lunic-document-sonor-que-es-te-del-general-Rojo-durant-la-guerra

l'entrada franquista a Girona

Resum de qui va ser l'Abat Escarré

divendres, 3 de juny de 2011

Què s'ensenya a l'ESO del franquisme? article de Público


FERNANDO HERNÁNDEZ SÁNCHEZ
Que el conocimiento de nuestra historia contemporánea sigue siendo pasto de tergiversaciones no le es ajeno a quien conozca el éxito de los best sellers del revisionismo franquista. Es un síntoma de que algo ha fallado, de que la investigación académica no ha calado hasta los niveles básicos de la enseñanza, allí donde la mayoría de los ciudadanos adquiere el conocimiento de su historia reciente. Es como si, frente a los avances en la Biología, en las aulas continuasen enseñándose los preceptos del creacionismo.
La publicación del Diccionario Biográfico de la Real Academia de la Historia no deja de ser un caro monumento a una historiografía caduca y a la egolatría de alguno de sus inspiradores. Tampoco es la primera vez que la vetusta institución rinde un servicio al conservadurismo rancio: durante el aznarato proporcionó munición para la renacionalización del currículum escolar, supuestamente amenazado por los localismos y la disolvente pedagogía moderna. Fue la época en que alguien del Ministerio de Educación se lució afirmando que en las clases de Historia había que enseñar quién, dónde, cómo y cuándo, pero no las razones, que son controvertibles.
Lo peor no es lo de la Academia. Más preocupante es lo que ocurre en la enseñanza obligatoria. En la actual ordenación de la ESO, la Historia reciente se imparte en el último curso. Tres horas semanales no son suficientes para completar un temario que abarca desde el siglo XVIII hasta hoy. En la práctica, es probable que muchos estudiantes estén abandonado la escolarización sin un conocimiento adecuado de las raíces de la sociedad en que se insertarán como ciudadanos activos. Los libros de texto son una herramienta habitual en el aula. La mayoría se acogen a un modelo teleológico, en el que los acontecimientos se encadenan para conducir a un final previsible. La República y la Guerra Civil van emparejadas en una misma unidad didáctica. La República queda connotada como un periodo conflictivo cuyas contradicciones desembocan fatalmente en tragedia: “Se produjeron oleadas de huelgas, quemas de iglesias y enfrentamientos armados entre falangistas y militantes de las organizaciones obreras”, dice el manual de Santillana, mezclando el legítimo ejercicio de un derecho constitucional con manifestaciones de piromanía anticlerical y actos terroristas. Muy al estilo de los discursos coetáneos de Gil Robles al que, por cierto, se rebaja de categoría: según Santillana y Oxford, era Calvo Sotelo, con 12 escaños frente a los 88 de la CEDA, el auténtico “líder de la derecha”. Pitágoras no habría entendido nada.
Se emplea “bando” para referirse a las partes en guerra, como si el gobierno legítimo y los sediciosos estuviesen en plano de equivalencia. ¿Sería aceptable una lectura del 23-F que lo describiera como el choque los bandos de Milans-Tejero-Armada, y el monárquico-constitucional? ¿Aceptaría la derecha democrática que la figura de Suárez fuera pintada con los trazos con que le caracterizó el búnker? Entonces, ¿por qué aceptar que, según el manual de Vicens Vives: “Juan Negrín formó un nuevo gobierno (…) con una fuerte influencia comunista” (aunque el PCE tuviera las mismas dos carteras –2 de 11– que el anterior)? Anaya remata: “El Gobierno estuvo dirigido hasta 1937 por el socialista Francisco Largo Caballero, y desde entonces por el comunista Juan Negrín”. Sic.
Con la cesura entre Guerra Civil y franquismo, este queda exonerado de su origen. Como si el franquismo no hubiera sido siempre el “Estado del 18 de julio”, la continuación de la Guerra Civil por otros medios. Sin embargo, según los manuales, tras una fase de aislamiento, implantó el desarrollismo gracias a su alianza con los EEUU y al despliegue, según Anaya, de iniciativas harto incomprensibles: “La democracia orgánica se impuso a partir de 1942 (…) Restablecía organismos propios de una democracia, pero sin un funcionamiento democrático” (¿?). Más claramente, el libro de Mc Graw Hill fija los hitos que hicieron eclosionar la democracia desde el seno del propio sistema: “El crecimiento económico sirvió para legitimar y reforzar al régimen, que poco a poco fue iniciando una reforma política, aunque muy tibia: La Ley Orgánica del Estado (1967) parecía suavizar la dictadura; la Ley de Prensa (1966) posibilitó el inicio de cierta libertad de expresión; desde 1965 la huelga dejó de estar tipificada como delito (…) La culminación de este aperturismo fue el nombramiento de Don Juan Carlos, en 1969, como sucesor de Franco a título de Rey”. Colorín, colorado.
Episodios fundamentales de la memoria democrática quedan invisibilizados. Poco o nada leerán los estudiantes sobre exilio, maquis, resistencia en Francia, españoles en los campos nazis, cárceles y trabajos forzados, ejecuciones sumarísimas, depuración del magisterio, leyes de excepción y tribunales especiales, clandestinidad, persecución de otras religiones y de la objeción de conciencia, Ley de Peligrosidad Social, censura moral e intelectual, violencia en la Transición, temas que deberían ser de obligado conocimiento para la correcta valoración del precio al que se consiguieron las libertades democráticas. Los docentes deberían asumir la tarea de desvelar a los ciudadanos de mañana la realidad de nuestro pasado reciente. Es un imperativo no ya historiográfico, sino cívico.
Fernando Hernández Sánchez es profesor asociado 
de la Facultad de Formación del Profesorado de la UAM
Ilustración de Enric Jardí

dilluns, 23 de maig de 2011

Mor Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna

Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que va crear la Maternitat d'Elna, en la que va salvar la vida de centenars de nens i mares, la majoria republicans espanyols a l'infern dels camps de refugiats francesos, ha mort aquest dilluns a Zuric als 94 anys. L'any 1939, quan era infermera voluntària de la Creu Roja, Eidenbenz va fundar la Maternitat en un palauet abandonat als afores d'Elna, al Rosselló. Allà hi van néixer 597 nens, fills de refugiades espanyoles durant la Guerra Civil i, durant la Segona Guerra Mundial, de dones jueves.Durant els últims anys, Eidenbenz havia rebut diverses condecoracions, com la Creu de Sant Jordi l'any 2006 o la Medalla dels Justos entre les Nacions que atorga l'estat d'Israel. Aquests reconeixements no van començar a produir-se fins que historiadors com Assumpta Montellà van començar a difondre la tasca de la Maternitat, fins aleshores força desconeguda. El nostre institut ha tingut l'enorme sort de gaudir de la xerrada d'aquesta historiadora i de veure en exclusiva el vídeo de l'entrevista que Elisabeth Eidenbenz va fer. Aquest mateix curs, un grup d'estudiants de francès del nostre institut van visitar la mítica maternitat d'Elna i el camp de Rivesaltes. Avui el món ha perdut una enorme persona i els drets humans estan del més terrible dol. Ens deixa una bellísima i valentíssima dona.

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3541612